Nit fidel i virtuosa
Faithful and Virtuous Night

Loise Glück · Traducció: Núria Busquet

Primera edició: març de 2017
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 11
Rústica. 190 p. 18 €

Nota de Mireia Vidal-Conte

La veu de Louise Glück és impensable sense tenir en compte escriptors anteriors com Anne Sexton, Adrianne Rich, Muriel Rukeyser; o la raça de poetes que podem enllaçar amb Alejandra Pizarnik, Olvido García Valdés, Wisława Szymborska, Felícia Fuster, Ingeborg Bachmann, Sophia de Mello; Luis Cernuda, Rilke, Juan Gelman, J. A. Valente, Màrius Sampere… Són elles, i ells. Aquestes «bèsties».

La poesia d’aquesta poeta de Nova York ha estat titllada de «confessional», molt més conreada en la poesia anglosaxona que no pas «aquí», tot i que aquest qualificatiu va ser reinterpretat i qüestionat per una de les seves màximes «etiquetades», Anne Sexton: «El poeta no ha d’incloure-ho tot per contar la veritat. Es pot mentir. Podem confessar-nos i mentir per sempre»; «Si fes totes les coses que he confessat no tindria temps per escriure un poema».

En Glück els versos ens diuen que «Jo era com una llum brillant passant a través d’una cambra fosca», si la cambra fosca és el llenguatge, sempre mentider, que es desvetlla per la contingència de la mateixa vida; o si entenem l’obra de Glück com una de les propostes més brillants d’un mercat literari (editorial?) que exigeix un lector disposat a destriar aquest gra de tanta, tanta palla.

Coneixeu-la, sisplau, com a rapsoda i, quan la llegiu, tingueu al cap algun quadre d’E. Hopper.


«Un llibre per passar-hi molta estona, amb una traducció molt ajustada on l’anglés de l’autora es vessa feliç de transparències i on percebem aquella remor de fons que fan les coses inexplicables (o inenarrables)». Manel Rodríguez-Castelló. Saó. Número 428. Juliol-Agost de 2017

«Louise Glück sempre construeix els seus llibres entorn d’unes constants temàtiques i de to. En aquest –publicat el 2014, quan l’autora acabava de passar els setanta anys– fa servir poemes narratius d’una certa extensió i poemes en prosa que són com relats curts de caire oníric. Són històries que combinen una llengua transparent i un contingut enigmàtic, al·lucinatori». Miquel Àngel Llauger. Ara Balears. 14.06.17

«És la primera vegada que apareix l’obra de Glück en català i es tracta d’un dels seus llibres més potents, subtils i profunds». D. Sam Abrams. El Punt-Avui. 21.05.17

«Un llibre de la Louise Glück, traduït per primera vegada al català, no és només un motiu de celebració, sinó un nou repte per al lector de poesia en català que, fins ara, seguia la ruta de la poesia exigent, d’abast universal.». Mireia Vidal-Conte. El Punt-Avui. 21.05.17

«L’escriptora americana Louise Glück és una de les poetesses més reconegudes internacionalment. Per això, és un tot esdeveniment que Núria Busquet i Edicions del Buc publiquen en el nostre idioma un dels seus darrers llibres. Els seus poemes esdevenen escenaris morals per a l’exploració –sovint autoexploració– amb preguntes incòmodes i íntimes sobre les diferents situacions que afecten els humans. Una mirada femenina que indaga la culpa, els triomfs parcials, els fracassos, les il·lusions…». Francesc Calafat. eldiario.es. 19.04.17