Serena barca · Maria Josep Escrivà
Primera edició: febrer de 2016
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 5
Rústica. 101 p. 14 €
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de poesia publicat l’any 2016.

Nota de Manuel Forcano

Feia temps que la veu poètica de Maria Josep Escrivà es mantenia en el silenci, que els seus versos
hibernaven. Però ha arribat el seu nou llibre com una florida, com un ram que et porta algú a casa de
sorpresa. Aquesta Serena barca ve a afegir-se als títols ja publicats Remor alè (1993), A les palpentes del vidre (1998), Tots els noms de la pena (2002) i Flors a casa (2007, Premi Jocs Florals de Barcelona).

La lectura d’aquest nou recull d’Escrivà ens transmet una immensa calma: els versos són balsàmics amb aigües quietes, natures mortes, estalactites lentes, flors efímeres, llevat que fermenta, ulls nous en troncs antics de garrofer. La serenor —com ja indica el títol— és la nota dominant, i el missatge dels poemes l’autora l’ha col·locat dins una ampolla de vidre que ha llançat al mar amb la confiança i la paciència que arribarà a les mans d’algú. Nosaltres els lectors ens hi aboquem a la recerca d’un parèntesi, d’una pausa, i comprovem que les seves paraules són com bulbs i arrels que creixen sota terra i són capaços d’esquerdar, imparables, el ciment més dur del nostre dia a dia.


«Tant si usa alexandrins com cobles, o fa haikus -n’hi ha d’esplèndids-, en veu alta o tot just mussitada, els poemes de Serena barca saben cantar. També saben fer una altra cosa, encara més difícil: polsar les cordes greus de l’espetir del lector, les que més reverberen». Enric Sòria. Posdata del diari Levante-EMV. 18.03.17

«Un referent de la poesia valenciana actual». Josep Piera/Gustau Múñoz. Posdata del diari Levante-EMV. 24.12.16

«A Serena barca trobo l’afany compromès i intel·ligent d’algú que, sense renegar-ne mai, cerca de recórrer la distància inevitable (i fructífera) que hi ha entre el fet viscut i l’escriptura». Francesc Parcerisas. Núvol. 04.12.16

«Escrivà s’ha desafiat a ella mateixa, i ha aconseguit una obra íntima, delicada i plena en tots els aspectes de la ultramodernitat». Jaume C. Pons Alorda. naciodigital.cat. 25.10.16

«Un llibre suggeridor, madur, sensual i, també, juganer, amb remor de mar de fons». Mercè Climent. Lletres Valencianes. Número 48. Tardor de 2016

«Maria Josep Escrivà ens encoratja a la plenitud, a la confiança, a la fortalesa del mons petits». Francesco Ardolino. Caràcters. Número 75-76. Primavera-Estiu de 2016

«La sensualitat entronca amb les línies i elements del discurs poètic anterior en un recorregut meravellós». Susanna Rafart. Caràcters. Número 75-76. Primavera-Estiu de 2016

«Escrutar els poemes d’Escrivà, en el seu “intent de contraatacar amb paraules polides” és un goig i una instrucció que val la pena no deixar passar». Víctor Obiols. ara.cat. 04.06.16

«Un llibre refinat, d’un treball artesanal ple de matisos i d’indicis; una mirada vital que no oblida les tempestes que amaga la calma». Francesc Calafat. eldiario.es. 19.04.16

«Un poemari que ens retorna una de les veus més sòlides de la poesia en català». Xavier Aliaga.El Temps. 18.04.16

«El retorn d’una veu imparable que amb aquest títol segella la grandesa de la seva capacitat per crear poemes significatius, dels que emocionen, dels que contenen la saviesa d’un univers particular i ple de veritat». Jaume C. Pons Alorda. Núvol. 18.04.16

«Sense caure en els postulats de l’experiència, l’autora saforenca s’endinsa en la seva casuística a fi d’universalitzar la seva poíèsis. El seu és un rigor formal heterodox que sorprendrà. I tanmateix, rica en matisos cromàtics, el jo poètic es mimetitza amb el territori». Jordi Solà. El Punt-Avui. 16.04.16

«Després de Flors a casa (2007), Maria Josep Escrivà s’atreveix amb una altra temàtica recurrent en poesia: la marítima; és per això, com ella ha assenyalat, que es proposa evitar els tòpics, tant en aquesta com en l’amorosa, en la qual s’endinsa de ple amb poemes sorprenents que homenatgen diverses parts del cos». Isabel Robles. Levante-EMV. 02.04.16