Begonya Mezquita. Nascuda a Sagunt l’any 1968, començà a escriure i publicar poesia des de molt jove. És autora dels llibres El perfecte somriure (1989, I Premi Vila de Mislata), Entre la distància exacta i la nit (1991), Signes de terra (1999, finalista del II Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt) i Una illa (2007), i de les plaquettes Badalls d’estiu (1990) i L’any de les atzavares (1994). Ha estat antologada a Dotze poetes joves valencians (2000) i treballs seus han aparegut en diverses edicions col·lectives. Col·labora regularment en les revistes digitals La paraula nostra i Trapezi.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rellisque pel rodapeu de la casa de fusta,
somiquege com fa l’herba i retrobe el temps
en un prestatge polsós.
M’he desfullat a poc a poc del negre
etílic i he refet el camí escales amunt:
el desig sempre és al final de l’escala,
com una mossegada amarga.

 

 

One thought on “

  1. Pingback: La hora de los intrépidos – Verlanga

Comments are closed.