Lluís Calvo (Saragossa, 1963) ha publicat fins al moment vint-i-set llibres de poesia, entre els quals A contrallum (Columna, 1989), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L’estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del Segle, 2001), El buit i la medusa (Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès editors, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al ras (Perifèric, 2007), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008), Última oda a Barcelona (amb Jordi Valls, La Garúa, 2008), Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (LaBreu, 2011), Teresa la mòmia (amb David Caño, Pont del Petroli, 2013), Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013), Selvàtica (Lleonard Muntaner, 2015), Talismà (LaBreu, 2017), l’antologia Llum a l’arsenal. Cent poemes (Lleonard Muntaner, 2017), Ancestral (Cafè Central-Eumo Editorial, 2019), L’espai profund (Proa, 2020), Fulgor (Llibres del Segle, 2021) i Cor pirinenc (Lleonard Muntaner, 2022). S’han traduït poemes seus al castellà, a l’anglès, a l’italià, al francès i al polonès, i ha estat antologat en més de vint publicacions, nacionals i internacionals, com Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (Raffaelli Editori, 2014). La seva poesia també s’ha escampat per innombrables recitals arreu del país.
Calvo ha publicat també cinc assaigs que han comptat amb àmplia difusió i reconeixement crític: Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006), Baules i llenguatges (3i4, 2011), El Meridià de París (Edicions Poncianes, 2016), L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (Arcàdia, 2019), Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia, 2021), Transfiguracions (Edicions Poncianes, 2022) i El dilema de l’amor (Angle Editorial, 2023). L’any 2021, l’editorial argentina Godot publicà la traducció castellana d’El Meridià de París. També és autor de quatre novel·les, entre les quals Aconitum (Edicions 62, 1999) i L’endemà de tot (Raig Verd, 2014).
Ha exercit la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en revistes i obres col·lectives, amb una especial dedicació a la poesia jove. Com a crític ha centrat la seva atenció en autors com Màrius Sampere, Carles Hac Mor i Joan Ponç, entre d’altres. Ha escrit també nombrosos pròlegs i estudis literaris.
Entre els premis que ha rebut destaquen l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, el premi de la crítica Serra d’Or, el Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària, el Carles Riba de poesia i el Jacint Verdaguer, que premià Cor pirinenc com el millor llibre de natura i muntanya de l’any 2022.

 

Llentiscles, aladerns, arboços,
la serra fosca que brunz
i fa un xerric-xerrac, mig enfollida.
Com podem orientar-nos enmig del caos?

Timbres, bústies, sostres verds.
El porxo gris i la graella encesa.
On vas, amor? On ets, revolta?