Xènia Dyakonova (1985, Leningrad, actual Sant Petersburg) és llicenciada en Teoria de Literatura i Literatura Comparada i autora de tres llibres de poesia en rus.
En català ha publicat Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015, il·lustracions de Miguel Pang Ly) i traduccions diverses, entre les quals destaca El monjo negre d’Anton Txékhov (Laertes, 2003), El Pare Sergi de Lev Tolstoi (Lleonard Muntaner, 2010) i l’antologia poètica És tot el que tenim d’Aleksandr Kúixner (Llibres del Segle, 2013).
Ha rebut el premi Vidal Alcover de Traducció per Narracions de Nikolai Leskov (Edicions 1984, 2020) i el III Premi PEN de Traducció per A banda i banda del petó de Vera Pàvlova (El Gall, 2018).
Imparteix cursos d’escriptura i humanitats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora com a crítica literària amb l’Ara, La Lectora i el programa Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio. També té en premsa un recull d’articles titulat Apunts de literatura russa i un apèndix polonès (Cal·lígraf, 2020).
 
 
 
 
 

No desapareix, només es transforma.
En una orquídia, en un escuradents.
En coses ridícules que no s’hi assemblen.
En una tristesa que ve com un mareig,
en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.
En la capa de gel que va cobrint
el mar i el vaixell on li tenies una cambra
guardada. Tot i així, no desapareix,
només es transforma,
és a dir, que potser no mor