Cap nom del món · Carles Camps Mundó
Primera edició: maig de 2015
Edicions del Buc _ Poesia, núm. 4
Rústica. 90 p. 12 €

Nota de D. Sam Abrams

Des de L’Absent (1989) fins a Cap nom del món, que el lector ja té a les mans en la bella edició d’Edicions del Buc, he anat seguint, amb creixent interès, el desplegament de l’obra general de Carles Camps Mundó, repartida entre nou poemaris —Lliçó de tenebres (1986), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total (2013)—, un llibre de proses —Com els colors a la nit (2006)— i un recull d’aforismes i reflexions —La figuració del(s) sentit(s) (2011).

A la manera d’Eliot, Jiménez, Riba, Rilke o Yeats, al llarg dels anys, Camps ha anat construint laboriosament una obra que forma un tot orgànic indivisible, compacte, enriquidor i dialèctic que es caracteritza per la seva intensa humanitat, la seva enlluernadora ambició intel·lectual i la seva brillantor formal. L’obra de Camps interpel·la els lectors i els forneix de les eines necessàries per afrontar el difícil repte de la vida contemporània.


«Cap nom del món és un llibre d’aquells, ben rars, que apareixen de tard en tard, on el poeta se la juga a fons per presentar-nos una obra ben tancada, ben acabada i ben articulada on tots els textos són de primera magnitud.». D. Sam Abrams. El Punt-Avui. 17.01.16

«La lucidesa de Camps no deixa espai a versos sobrers o que emmarquin l’acció del poema, el poeta no és actor. És jutge i part d’una obra amb una sola representació. Llegir Camps et dóna la sensació de llegir un llibre definitiu, que només pot ser interpel·lat pel propi poeta». Jordi Valls. Fòrum-GRAMA. 10.11.15

«Una poesia de factura impecable, austera, bella, rigorosa, implacable, serena malgrat el dolor i la desesperació que travessa els versos».
Teresa Pascual. Presentació de Cap nom del món, de Carles Camps Mundó. 16.06.15

«Aquest poeta de la intensitat torna a instaurar-se com una de les veus més fondes amb un nou lliurament del seu personal món poètic on la paraula és sempre l’abisme definitiu». Jaume C. Pons Alorda. Núvol. 02.06.15