Anna Montero Bosch (Logronyo 1954). Llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de València. Poeta i traductora. Autora dels poemaris: Polsim de lluna (1983); Arbres de l’exili (1988); La meitat fosca (1994); com si tornés d’enlloc (1999); serenitat de cercles (2004); el pes de la llum (2007, Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006); teranyines (2010, Premi Ausiàs March; Premi Nacional de la Crítica 2010). Alguns poemes seus figuren a diverses antologies i han estat traduïts al francès, al castellà, al rus, a l’alemany i a l’italià.
Ha traduït articles i llibres de poesia i prosa. Els darrers llibres de poesia traduïts són: Poetes quebequesos (2001); L’Enamorada interior, de Claudine Bertrand, 2002; Oscil·latori, d’Aurélie Nemours, (2002); 12 poemes, d’Anise Koltz, (2004) i La terra calla, d’Anise Koltz, (2005).

écoutez chien blanc du nord, serpent noir du midi
qui achevez le ceinturon du ciel
Il y a encore une mer à traverser
oh encore une mer à traverser
pour que j’invente mes poumons
pour que le prince se taise
pour que la reine me baise
encore un vieillard à assassiner
un fou à délivrer.


escolteu gos blanc del nord, serp negra del sud
que tanqueu el cinturó del cel
Encara queda una mar per travessar
oh encara una mar per travessar
perquè invente els meus pulmons
perquè el príncep calle
perquè la reina em bese
encara un ancià per assassinar
un foll per alliberar.

i m’agraden els carrers
on encara ressonen els passos dels absents
i m’agrada mirar-me en cada finestra encesa,
ferida o llum d’un cos encara intacte,
abans que arribe el dia,
com una allau.