Josep Porcar i Museros (Castelló de la Plana, 1973) és poeta. Llicenciat en Ciències de la Informació, ha treballat de periodista, cambrer, forner, dissenyador i cap de preimpressió. Actualment, dirigeix Veta Visual, una empresa de serveis de comunicació gràfica i editorial. Escriu el blog Salms i ha estat editor del portal de literatura Blogs de Lletres. Ha publicat els llibres Matèries encara (Manises, 1995, Premi Solstici), Vint-i-dues mans de pintura (Edicions de la Guerra, València, 1994, Premi Miguel Hernández 1993), Crònica de l’ocupant (3i4, València, 1995, Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1994), La culpa (3i4, València, 1998, Premi Octubre de Poesia Vicent Andrés Estellés, 1998), Els estius (Brosquil, València, 2008), Llambreig (Tria Llibres, 2014, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians) i Preguntes (edició d’autor, 2015). Poemes seus han estat recollits en nombroses antologies, entre les quals cal destacar Dotze poetes joves valencians (Tàndem, València, 2000), 21 poetes del XXI: Una antologia dels joves poetes catalans (Proa, Barcelona, 2001) i Tibar l’arr: Una mirada a la poesia valenciana actual (Tria Llibres, Barcelona, 2012). És membre fundador d’El Pont Cooperativa de Lletres, entitat que associa els escriptors de les comarques del nord del País Valencià. 
 


A vegades l’ombra
se m’enganxa als cantons,
se’m nua per traus i blaus,
de tot sender em deslliga,
i haig de girar cua, quan tiba,
cap a aquell cantó enlluernat
de mi per recollir-la i sargir-li
punt per punt cada forat,
perquè ser sol em torne
pas i mida, muda i vol de ser
ombra, sencera i meua, i vida.