Veronika Paulics va nàixer a São Paulo, Brasil, el 1967. Llicenciada en Comunicació Social, amb l’especialització de Gestió Pública. Del 1987 al 2013 va treballar en diverses regions brasileres en l’assessoria en comunicació amb moviments populars i organitzacions no governamentals compromeses amb la democràcia, la participació i el dret a la ciutat.
Actualment viu a Barcelona, i combina l’escriptura amb la revisió i l’edició de textos. Entre d’altres, ha traduït el poeta Joan Navarro al portuguès (Magrana/Romã, Selo Demônio Negro, en premsa). Ha publicat el llibre de poesia cães da memória (Com-arte/Edusp, São Paulo, 2002). És autora dels blogs ando a pé (des de 2009) i vem e devora (col·lectiu, des de 2012).

els camins ja no ens porten a roma. allà on trepitgi, tots
els camins em porten al final. llarga carretera estreta i el
món acaba de seguida allí, després de la multitud que
s’atura abans de la línia, en aquesta plantació de pedres,
en aquest precipici. a l’altra banda, l’àrtic fred per a qui
sàpiga travessar els blancs dels hiverns. les seves foscors.