Carles Camps Mundó (1948). Després d’unes primeres provatures poètiques, a partir de finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. El 1972 mostra la seva obra en aquest camp en una exposició de grup celebrada a la barcelonina Sala Gaspar. És la primera vegada que es mostra poesia visual a la capital catalana. Amb aquest grup, format també per pintors i escultors, edita una col·lecció on apareixen les seves proses Trilogia del tret i Sis trets, el poema concret Variacions puntuals i el poema collage Habitar un paisatge. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró, i com a catàleg es publica la seva sèrie visual La columna. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013) i L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica del 2014 al millor llibre de poesia publicat el 2013. El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit, i el 2011, La figuració del(s) sentit(s), un recull d’aforismes i reflexions al voltant de la llengua i la creació. Té publicats alguns poemes i proses en castellà, francès, brasiler, anglès i hongarès.

 
 
 
 

No es pot dir mai res fix. Res immutable.
La paraula només diu temps, mudança,
i quan parla de quietud remou l’immòbil.
La paraula no pot deixar de ser metamorfosi.